lunes, 14 de marzo de 2011

ARABISMES EN EL CATALÀ, per Yossra Boujnan

Els arabismes estan relacionats amb les activitats en què la cultura aràbiga fou capdavantera sobretot a l'edat mitjana. Actualment molts dels arabismes d'aquest origen han esdevingut desuets per la relació amb la vida tradicional (en el català bàsic els arabismes ja només representen el 2%). Els arabismes del català, i moltes dels corresponents en altres idiomes, pertanyen sobretot a la terminologia de la construcció (alcova, algorfa, argolla, golfes, jàssera, rajola), el guarniment de la casa i el vestuari (aixovar, alfàbia, alfil, arracada, barnús, catifa, escacs, gerra, guitarra, matalàs, safata, setí, sanefa, sarró, setrill, sofà, tarima, tassa, taüt), l'agricultura (albercoc, albergínia, alfals, arròs, carxofa, cotó, garrofa, llimona, taronja, sèquia), la gastronomia (almívar, escabetx, fideu, mandonguilla, massapà), el govern (alcalde, aldea, alqueria, rafal, raval), la guerra (almirall, almogàver, ràtzia, rehena. ronda, tambor), la química i l'adrogueria (alcohol, càmfora, elixir, química, raima, quitrà, sosa, talc, xarop), el comerç i el transport (albarà, aranzel, arrova, aval, magatzem, quirat, tara, tarifa) i la navegació (garbí, llebeig, llibant, ratxa, xaloc), la pesca (aladroc, alatxa), l'astronomia i la matemàtica (algoritme, almanac, guarisme, xifra, zenit, zero), i la fauna (fardatxo, gasela, girafa, papagai, zebra).

No hay comentarios:

Publicar un comentario